La casa és de pedra
amb finestres al carrer
i una mansarda sota teulada.
Vas vestit de gris, camisa rosa.
No voldria sentir-t'ho dir més
que estàs trist!
Farem un cafè a la cuina
prop de la llarc encesa.
Si ja ets aquí no caldrà
escriure cap carta.
Però quan obro els ulls no hi ets,
i em prec el cafè tot sol,
pensant-te, pensant-te,
pensant-te, pensant-te...
La casa és de pedra
amb finestres al carrer
i una mansarda sota teulada.
Vas vestit de gris, camisa rosa.
No voldria sentir-t'ho dir més
que estàs trist!
...que estàs trist!