La casa és de pedra

La casa és de pedra
amb finestres al carrer
i una mansarda sota teulada.
Vas vestit de gris, camisa rosa
No voldria sentir-t'ho dir més
que estàs trist!

Farem un cafè a la cuina
prop de Ia llar encesa.
Si ja ets aquí no caldrà
escriure cap carta.

Però quan obro els ulls no hi ets,
i em prenc el cafè tot sol,
pensant-te, pensant-te,
pensant-te, pensant-te...

La casa és de pedra
amb finestres al carrer
i una mansarda sota teulada.
Vas vestit de gris, camisa rosa
No voldria sentir-t'ho dir més
que estàs trist!
... que estàs trist!
Amb el suport de: