Ella Fitzgerald al cel

Pregava a Déu,
li pregava ardentment,
perquè fes d'ella
una feliç noieta blanca.

I si és massa tard per a aquests canvis
Déu meu Senyor, doncs al menys mira quant peso
i treu-ne d'aquí com a mínim la meitat.

Però el Déu mísericordiós va dir No.
Simplement lí va posar la mà al seu cor,
li va mirar la gola, li va acariciar el cap.
I quan tot hagi passat -va afegir-
M'ompliràs de joia venint a mi.
La meva alegria negra, el meu bocoi cantaire.
Amb el suport de: