Evocació al Pirineu

Pirineu, tes blanques comes
parlen a l'eternitat
dels combats i les victòries
ets emblema immaculat.

Front altiu de nostra terra
amb el més... (encès fervor)
et proclamo, dolça serra,
de la serra la millor.

Pirineu, serra estimada
sobre el cap (fins al cel) aixeca el front
perquè ets tu, muntanya aimada,
la més bella d'aquest món.

Si d'aquí em treien un dia
fóra aital el meu sofrir...
Pirineu, que d'enyorança
no trigaria a morir.
Amb el suport de: