Els besos que mai no compten
Ella té els colors de l’arbre
de la pell i de l’escorça
de la pluja i de la molsa
dels besos que mai no compten
Els besos que mai compten
són els llavis de la vida,
si la prens li prens el mar
l’horitzó blau de la sina,
mentre li mires els ulls
esborres ombres i estimes
els besos que mai no compten
com si fossin pols de vidre,
si la prens li prens el mar
i l’horitzó de la sina.
Tan nua sembla un castell
de sorra, d’alba i petxines,
els besos que mai no compten
els seus llavis on t’enfiles
per sentir per un moment
que de sentir-la somies
vaixells que volen i criden.
Si la prens com un castell
l’onada gelosa et mira
i els besos que mai no compten
s’amaguen sota el serrell
els ulls que plores i mires.
Els besos que mai no compten
et besen tota la vida.
de la pell i de l’escorça
de la pluja i de la molsa
dels besos que mai no compten
Els besos que mai compten
són els llavis de la vida,
si la prens li prens el mar
l’horitzó blau de la sina,
mentre li mires els ulls
esborres ombres i estimes
els besos que mai no compten
com si fossin pols de vidre,
si la prens li prens el mar
i l’horitzó de la sina.
Tan nua sembla un castell
de sorra, d’alba i petxines,
els besos que mai no compten
els seus llavis on t’enfiles
per sentir per un moment
que de sentir-la somies
vaixells que volen i criden.
Si la prens com un castell
l’onada gelosa et mira
i els besos que mai no compten
s’amaguen sota el serrell
els ulls que plores i mires.
Els besos que mai no compten
et besen tota la vida.
