No et faran mal un grapat de poemes,
una mica de llum, quan arribi el cel fosc.
No els demanis sentit, si dins no et prenen,
només deixa’t portar, pel seu sentit sinuós.
No et faran mal un grapat de poemes,
Lluny ja de nit, quan claregin els jorns
Del racó del silenci, on surten les veus,
Que aturen els verbs, en un regne de son.
No et faran mal un grapat de poemes,
com vi dolç de l’atzar, o el verí de la mort
Només deixa’t portar, pels camins que ara venen…
Uns, plens d’alzines i camps de roselles.
D’altres, d’espines, I camps de dolor.
No et faran mal un grapat de poemes,
Que parlin de joia, d’un amor, o bé un amic.
Un amic que t’escriu perquè sentis els rius,
quan baixis del cel, entremig de les pedres
Doncs, les paraules que vols, es confonen fent tombs.
No et faran mal un grapat de poemes,
també els dies són curts, i les penes són velles…
Van i vénen del nord cap al sud…
S’enfilen a l’alba, i s’adormen fent vetlla,
i a la vora del mar, hi a escrit el teu nom
No et faran mal un grapat de poemes.
Les paraules que vols, molts cops ja no venen.
Són sentits ofegats, aturats a mig tram…
No et farà mal, una mica de sorra a les venes
Per poder despertar, i sentir que ets d’os i carn.