Cançó del conductor de núvols
Jo guio un cap de núvol ros
per un camí de la tardor.
Passo els semàfors en vermell
i els vianants no em tenen por.
Travesso l’arc de santmartí,
i sento que és un pont d’olor.
M’amago rere un romaní
i espero el riu en un turó.
Espio el món des d’un roquer
i el trobo massa poc rodó.
Quan les ciutats m’obliden, ploc,
i perdo el nom a l’horitzó.
per un camí de la tardor.
Passo els semàfors en vermell
i els vianants no em tenen por.
Travesso l’arc de santmartí,
i sento que és un pont d’olor.
M’amago rere un romaní
i espero el riu en un turó.
Espio el món des d’un roquer
i el trobo massa poc rodó.
Quan les ciutats m’obliden, ploc,
i perdo el nom a l’horitzó.
