Aquest matí de mes de març,
a la cua de l’alba,
jo patinava sobre el glaç
de l’estany de Meranges.
Volava com un déu del gel
i feria la gebre
amb el punyal de cada peu
a la dansa guerrera.
Però de cop se m’ha badat
la clofolla de l’aigua
i m’han caigut al fons del llac
les pupil·les gelades.
Ha estat llavors que he descobert
que només patinava,
amb mitja lluna a cada peu,
pel teu cos de primala.