Cavallers, ara va de bo

Han portat el xiquet a la festa del terror,
hi ha plats curulls de droga, ampolles a vessar d'alcohol
i un bagul de joguines que li han regalat
perquè puga eixir de caça. N'ha tret un kalaixnikov.
Sota el bell miratge d'un cel africà,
completament ebri, a la seua arma arrapat,
balla amb violència a compàs trepidant
la cançó ancestral de l'odi fins a caure exhaust.
I ara va de bo.
Cavallers: ara va de bo.
Cavallers: ara va de bo,
de debò. Ara va de bo.

Al matí, amb la llengua eixuta i enfebrat,
a les temples encara tocant els tambors
els ritmes obscurs de la guerra, premerà
amb força el gallet i hi farà saltar
el cervell a un congènere. No és estúpida cap mort!
Dramàtica condemna, dramàtic el joc
de fugir o morir. I aquest nen soldat
la darrera llàgrima, inútil, cercarà.
Amb el suport de: