Cançó per a fer ametles

Abans que morís l'hivern
un tapís de flors ben blanques,
i ara que l'estiu no fuig
ací ens tens tirant de mantes.

Ara sota l'arbre estem
vestint amb teles la terra,
quan mamprendrem els canyots
a les branques farem guerra.

De tot el rastre que es veu
–tu diràs si no em mou brega–,
cap dels ametlers és meu
ni en menjaré de la plega.

Ametleret abundós
de vorera de camí,
tu seràs agre per mi
i, per altri, saborós,
ametleret abundós
de vorera de camí.

Jo arreplegue, ves pelant
i traient totes les corfes
i així prompte trencarem
en quedar els arbres orfes.

De les de camp i a resol,
no hi ha feina més fotuda
pel mal que deixa als renyons
que aquesta de la batuda.
Amb el suport de: