L'Atlàntida
VERDAGUER JOVE
Apar serpent immensa, d’escata vermellosa,
que a través de l’Europa, d’un mar a l’altre mar,
respirant fum i flames, passàs esgarrifosa
son cabell de guspires i foc a rabejar.
I avant, ronca, assaïna i udola, amb sa alenada,
cremant com teranyines, los núvols de l’hivern.
De cingle en cingle, passa les valls d’una gambada,
vessant-hi com un cràter les flames de l’infern.
Ministre d’exterminis, que els llamps hi descarregues,
oh!, porta-m’hi entre onades, de polseguera i fum;
per eixa nit reveure, l’Atlàntida que ofegues,
deixa’m muntar tes ales, de ton flagell al llum.
De gom a gom quan s’omple l’espai de fumarel·la
i es fon d’un cap a l’altre, la serra de cremor,
sota el mantell de flames que l’huracà flagel·la,
la terra adolorida gemega com un cor.
Com un cor, com un cor!...
L’Atlàntida. L’Atlàntida. L’Atlàntida...
Apar serpent immensa, d’escata vermellosa,
que a través de l’Europa, d’un mar a l’altre mar,
respirant fum i flames, passàs esgarrifosa
son cabell de guspires i foc a rabejar.
I avant, ronca, assaïna i udola, amb sa alenada,
cremant com teranyines, los núvols de l’hivern.
De cingle en cingle, passa les valls d’una gambada,
vessant-hi com un cràter les flames de l’infern.
Ministre d’exterminis, que els llamps hi descarregues,
oh!, porta-m’hi entre onades, de polseguera i fum;
per eixa nit reveure, l’Atlàntida que ofegues,
deixa’m muntar tes ales, de ton flagell al llum.
De gom a gom quan s’omple l’espai de fumarel·la
i es fon d’un cap a l’altre, la serra de cremor,
sota el mantell de flames que l’huracà flagel·la,
la terra adolorida gemega com un cor.
Com un cor, com un cor!...
L’Atlàntida. L’Atlàntida. L’Atlàntida...
