Lo cor de l'home és una mar

Jacint Verdaguer
VERDAGUER VELL
On deu ser? Què deu fer?

VERDAGUER JOVE
Però, què dius?

VERDAGUER VELL
Res, deixa-ho estar.... boires, tot són boires... només boires...

VERDAGUER JOVE
No t’entenc...

VERDAGUER VELL
Jo tampoc no t’entenc...

Lo cor de l’home és una mar,
tot l’univers no l’ompliria.

Mon cor és un llibre
de pàgines d’or,
en totes les pàgines
paraules d’amor.

VERDAGUER JOVE
La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra;
ens fa record del paradís perdut
on jugava l’amor amb la innocència.

VERDAGUER VELL
Poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons.

VERDAGUER JOVE i VERDAGUER VELL
Lo cor de l’home és una mar,
tot l’univers no l’ompliria.

VERDAGUER VELL
Mon cor és un llibre
de pàgines d’or

VERDAGUER JOVE
—mon cor és un llibre
de pàgines d’or—,

VERDAGUER VELL
en totes les pàgines
paraules d’amor.

VERDAGUER JOVE
Paraules d’amor.
De poetes cabdals prou n’hi ha haguts,
cap d’ells la dolça melodia ha apresa;
qui n’arribés a aprendre un refilet
aquell ne fóra l’àliga superba.

VERDAGUER VELL
Idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que se’n du amb l’essència
l’emmusteïda flor.

COR
Lo cor de l’home és una mar,
tot l’univers no l’ompliria.

VERDAGUER VELL
Per què enganyosa poesia,
per què m’ensenyes de fer mons?

COR
Lo cor de l’home és una mar,
tot l’univers no l’ompliria.

VERDAGUER JOVE
Dalt a la caseta blanca
hi ha lo niu dels meus amors.
Discos
Obeses, Verdaguer. Ombres i maduixes (2017)
Amb el suport de: