No t'enamoris (represa)
ROSER
I en Jacint, que no ha vingut?
JORDI
Prou que ens pensàvem que era allà amb vosaltres.
PAULA
Doncs nosaltres no l’hem pas vist.
MIREIA
Ni en Cinto, ni l’altre...
PAULA
Segur que deu ser per algun racó amb alguna llibreta o algun llibrot, allà, cremant-hi els ulls i les celles. Es deu pensar que fent versos arribarà a ser algú; només perquè quatre vells de Barcelona li han rigut les gràcies.
GUIDETA
Estranyot com és, segur que ja s’hi veu: “Jacintu Verdaguer: Poeta Nacional!”
MIREIA
Ep, que mon avi també en feia, de versos, i mira-te’l: porquerol tota la vida. Oh, i els porcs contents, eh!
ROSER
No ha vingut, doncs?
GUIDETA
Ahir dos ocells cantaven,
avui no ne canta cap;
ai, Roser, no tens espines
que al teu cor les has clavat.
JORDI
Amorets són una herbeta,
amorets són una flor
TOTS
—no t’enamoris...—,
PAULA i VICENÇ
que pels uns és tot espines
MIREIA i JOAN
—pels uns és tot espines—
GUIDETA i JORDI
i pels altres tot olor.
TOTS
No t’enamoris...
VICENÇ
Va, espavilem! Deixem-nos de Verdaguers, Verdagars i Bordegassos.
JOAN
I d‘hereus de tres pessetes...
JORDI
Això: i si no hi són, per ells farà!
VICENÇ
Us portem unes floretes maques maques per donar-vos i encara se’ns pansiran als dits!
JORDI
Boniqueta sou, minyona,
VICENÇ
boniqueta com l’or fi,
NOIS
bé en sereu més boniqueta
quan haureu dormit amb mi.
JOAN
Si jo sabia, minyona,
la cambra on vós dormiu,
NOIS
a genollons jo hi aniria
per veure quin llit teniu.
TOTS
Los cantons d’aquesta casa
són voltats de fulles d’heura;
les minyones són boniques
i els fadrins les ‘nem a veure.
I en Jacint, que no ha vingut?
JORDI
Prou que ens pensàvem que era allà amb vosaltres.
PAULA
Doncs nosaltres no l’hem pas vist.
MIREIA
Ni en Cinto, ni l’altre...
PAULA
Segur que deu ser per algun racó amb alguna llibreta o algun llibrot, allà, cremant-hi els ulls i les celles. Es deu pensar que fent versos arribarà a ser algú; només perquè quatre vells de Barcelona li han rigut les gràcies.
GUIDETA
Estranyot com és, segur que ja s’hi veu: “Jacintu Verdaguer: Poeta Nacional!”
MIREIA
Ep, que mon avi també en feia, de versos, i mira-te’l: porquerol tota la vida. Oh, i els porcs contents, eh!
ROSER
No ha vingut, doncs?
GUIDETA
Ahir dos ocells cantaven,
avui no ne canta cap;
ai, Roser, no tens espines
que al teu cor les has clavat.
JORDI
Amorets són una herbeta,
amorets són una flor
TOTS
—no t’enamoris...—,
PAULA i VICENÇ
que pels uns és tot espines
MIREIA i JOAN
—pels uns és tot espines—
GUIDETA i JORDI
i pels altres tot olor.
TOTS
No t’enamoris...
VICENÇ
Va, espavilem! Deixem-nos de Verdaguers, Verdagars i Bordegassos.
JOAN
I d‘hereus de tres pessetes...
JORDI
Això: i si no hi són, per ells farà!
VICENÇ
Us portem unes floretes maques maques per donar-vos i encara se’ns pansiran als dits!
JORDI
Boniqueta sou, minyona,
VICENÇ
boniqueta com l’or fi,
NOIS
bé en sereu més boniqueta
quan haureu dormit amb mi.
JOAN
Si jo sabia, minyona,
la cambra on vós dormiu,
NOIS
a genollons jo hi aniria
per veure quin llit teniu.
TOTS
Los cantons d’aquesta casa
són voltats de fulles d’heura;
les minyones són boniques
i els fadrins les ‘nem a veure.
