MIREIA
Dels nous festejadors, guardeu-vos-en donzelles, que és del primer amor d’on ve la flama vera.
GUIDETA
Alerta, alerta, alerta muntanyeses.
Alerta, alerta, alerta muntanyeses,
les que teniu los llavis
de color de maduixa,
de gust de sucre candi.
Alerta, muntanyeses.
PAULA
Si n’era una donzella
bella com cap n’hi hagi,
que tot venent maduixes
ne rodava pel barri;
si n’era una donzella
bella com cap n’hi hagi,
tot rodant per la vila
un hereu va parlar-li:
MIREIA (com un VELL VERD)
“Me’n donaries una
per eix anell de sàfir?
Me’n donaries una?”
GUIDETA (com una NENA)
“Portau-vos-les-en totes
mentres una n’hi hagi.”
MIREIA (com un VELL VERD)
“No m’agraden d’aqueixes,
oh ramellet de dàtils;
una altra jo en voldria
que més que totes valgui;
per purpurada i fresca:
la que dus en tos llavis.”
NOIES
Alerta, alerta, alerta muntanyeses...
MIREIA (com un VELL VERD)
“Amb festes i més festes
pregant-li sens cansanci,
fent-li veure la joia
i de guanyar lo fàcil.
Amb festes i més festes
pregant-li sens cansanci,
lo llavi de maduixa
poguí petonejar-li.”
GUIDETA (com una NENA)
“Móres
se m’han tornat los llavis
quan aquí de maduixes
solia el tint mirar-m’hi.
Ai! Que m’ha emmetzinada
lo petó d’aquell gànguil;
ai! Que sa negra boca
m’ha comanat son hàlit.”
PAULA i MIREIA
Son hàlit!
NOIES
Buagh!
Alerta, alerta, alerta muntanyeses...
Alerta —muà!, muà!— muntanyeses! Muà!