Adéu-siau, plaers del món
VERDAGUER JOVE
Adéu-siau, plaers del món,
adéu-siau, no us puc tastar,
potser d’altres de més purs em criden.
Adéu-siau.
Que n’és de dolç,
quan lo cel se desvetlla,
que n’és de dolç,
quan la terra s’adorm.
Per a mi ans també ho era,
mes ai!, que no ho és, no,
d’ençà que tinc d’eixir-hi
com un perdut!, tot sol!
Adéu-siau, plaers del món...
Que n’és de dolç,
quan los saules no gronxen
sortir de les masies
a prendre la frescor!
Per a mi ans també ho era...
La caseta blanca era un somni.
Només la poesia la pot fer durar.
Adéu-siau.
Adéu-siau, plaers del món,
adéu-siau, no us puc tastar,
potser d’altres de més purs em criden.
Adéu-siau.
Que n’és de dolç,
quan lo cel se desvetlla,
que n’és de dolç,
quan la terra s’adorm.
Per a mi ans també ho era,
mes ai!, que no ho és, no,
d’ençà que tinc d’eixir-hi
com un perdut!, tot sol!
Adéu-siau, plaers del món...
Que n’és de dolç,
quan los saules no gronxen
sortir de les masies
a prendre la frescor!
Per a mi ans també ho era...
La caseta blanca era un somni.
Només la poesia la pot fer durar.
Adéu-siau.
