Estirps

Des del límit del temps
la casa ha estat barrada.
Són deserts els corrals
i els rius esclaten d'aigua.
Quan lluny para la imatge
de la pluja a l'hivern,
mentre un llaç de tristesa
regnava en el silenci!
Ara tot ve marcat
per la llum que agonitza,
i descansem del dia
sobre un terra ignorat.
Algú ha volgut saber
quelcom dels nostres passos;
ja no ens resten paraules.
Hem respost muts i cruels
com l'oblit que arrossega
el pes de la muntanya,
els arbres i brancatges
al ritme de murmuris.
Amb el suport de: