Estirps II
Sí, per capitular
ens sobren els motius.
L'aigua entalla les roques,
i esclaten les paraules
com lluita de cavalls.
Són aquells que buscaven
la casa a la tardor
atemorits pels vents,
embats desconeguts
de memòries perdudes.
Ara (ja) són lluny fa bo
i és un bo ben inútil.
Ara, ja som feliços
com ho eren els cavalls
en tornar a la cerca
(i) sentir mans amigues
assajant carícies.
Però només tenim
el pes de les imatges,
tan inclement i eixut
com els arbres corcats ,
i tenim la teulada
que respira entre els núvols.
Potser siguem carn
o fruit d'un altre temps.On són la calidesa,
els ídols de la fosca?
On viuen, impenetrables,
les murades del temps?
Ara (ja) són lluny fa bo
i és un bo ben inútil.
Ara, ja som feliços
com ho eren els cavalls
en tornar a la cerca
(i) sentir mans amigues
assajant carícies.
ens sobren els motius.
L'aigua entalla les roques,
i esclaten les paraules
com lluita de cavalls.
Són aquells que buscaven
la casa a la tardor
atemorits pels vents,
embats desconeguts
de memòries perdudes.
Ara (ja) són lluny fa bo
i és un bo ben inútil.
Ara, ja som feliços
com ho eren els cavalls
en tornar a la cerca
(i) sentir mans amigues
assajant carícies.
Però només tenim
el pes de les imatges,
tan inclement i eixut
com els arbres corcats ,
i tenim la teulada
que respira entre els núvols.
Potser siguem carn
o fruit d'un altre temps.On són la calidesa,
els ídols de la fosca?
On viuen, impenetrables,
les murades del temps?
Ara (ja) són lluny fa bo
i és un bo ben inútil.
Ara, ja som feliços
com ho eren els cavalls
en tornar a la cerca
(i) sentir mans amigues
assajant carícies.
