Entre dos vols

Pere Joan Martorell
Ara em deman: on va tota aquesta gent?
Quin destí espera a les tribulacions
D'aquest executiu cansat de vols i hotels?
Quin foc ha d'esbargir el perfum d'encens
d'aquesta noia que no trobarà consol?
Per què sóc jo i tanmateix em sé estrany?
Podria cridar i ningú sentiria l'espant
dels meus ulls somnolents, la rialla grotesca
dels àngels que m'habiten quan m'alluny,
el crit fosc d'aquells que sempre van amb mi.
Em deman que m'espera enllà de tot:
enllà dels temps, de la memòria, del silenci...
I només trob una resposta. Una resposta
que és a l'hora clam i desfeta, deliri i requesta,
plany i esperança, desig i atzavara...
La gent parteix cap a llocs desconeguts
i en mi s'instal·la una ànsia creixent
d'un exili llarg i llunyà, la deserció
vers la terra ignota, proveïda
d'atzars benignes i culpes perdonades.
Ara retorn a casa i sóc un altre.
I sé que el temps i la distància lluiten,
per foragitar vestigis d'argila,
remoure aigües somes i vents arnats.
Som esperits nounats, ombres difuses,hereus del lament que s'escolta
sempre dins totes les cases buides.
Discos
Ca Vell, Culpes perdonades (2016)
Amb el suport de: