DON JOAN
La seva medul·la és obscura
i el seu arrop fosforescent.
Dins la tenebra, fosc de vent,
palpa la llum a la ventura.
I tota carn és claror dura
on es clivella el seu turment;
escriu estrofes de sement
en murs de sang que transfigura.
La vida viu extasiada,
i ell, amb el glavi impietós
d'arcàngel foll, cerca redós
–amb aleteig de carn alçada–
per un blau verd anguniós,
al Paradís sense arribada!
EL CAVALLER
No m’esguardis, donzella: porto la mort als ulls.
No m’esguardis, donzella, que et prendré el somni pur.
No m’esguardis, donzella: vull estimar i no puc.