Pont de fusta
Vell pont de fusta,
com els teus
els meus ulls són de corcó.
Carros feixucs, reblerts
del carreu de les pedreres,
van enfonsant els taulons,
lentament esberlant-me els ossos.
I el vent fred, i la pluja de ferralla,
i la remor del bram sobre la riba
que en la nit sense estels
en riuada tot ho arrossega.
Com voldries, d’acer vestida
la cansada esquena,
de pedra de tall les baranes,
les mans tan fermes
que en l’alt cargol del vertigen
enllaçaren per sempre el camí!
com els teus
els meus ulls són de corcó.
Carros feixucs, reblerts
del carreu de les pedreres,
van enfonsant els taulons,
lentament esberlant-me els ossos.
I el vent fred, i la pluja de ferralla,
i la remor del bram sobre la riba
que en la nit sense estels
en riuada tot ho arrossega.
Com voldries, d’acer vestida
la cansada esquena,
de pedra de tall les baranes,
les mans tan fermes
que en l’alt cargol del vertigen
enllaçaren per sempre el camí!
