Brases
Ve la nit: tallades per núvols de sutze
ara es dessagnen les venes del dia.
I, tanmateix, un reflex encés,
fugint-ne entre els raigs darrers,
ens trepa la mirada, de finestra
en finestra, com una brasa.
M'he cansat de la mort.
De l'ampolla perduda en l'inquiet oceà.
Que no vull creure en taüts blancs,
ni en els llavis agres de l'aranja,
en cap rosa d'espina secreta.
Hi ha tantes ales
en les branques del sol!
ara es dessagnen les venes del dia.
I, tanmateix, un reflex encés,
fugint-ne entre els raigs darrers,
ens trepa la mirada, de finestra
en finestra, com una brasa.
M'he cansat de la mort.
De l'ampolla perduda en l'inquiet oceà.
Que no vull creure en taüts blancs,
ni en els llavis agres de l'aranja,
en cap rosa d'espina secreta.
Hi ha tantes ales
en les branques del sol!
