67

Estimada meua, ma por saps.
Vindrà la llum aquesta nit
i jo no sé com la rebré.
Acluca'm els ulls
quan les hores del capvespre
lluernes seran de la tardor.

És el mar un esguard que es consum als llavis
quan véns nua omplint-me de tu
i és altra l'aurora.

Dóna'm la llum a poc a poc, estimada,
com si no ho volguesses.
Amb el suport de: