Passejada amb moto

El nostre cavall de rodes
com l’àliga sap volar,
que l’amor li posa ales
quan li dóna gas la mà.

Vas asseguda a la gropa
i m’enllaces amb el braç;
és la lligada més dolça
que em podia empresonar.

Passa rabent el paisatge,
talment un món encantat.
Al país de meravelles
és on voldria fer cap.

Quan es trenqui l’encanteri
al quilòmetre final,
la moto perdrà les ales
i ens sentirem a peu pla.
Ens mirarem una estona...
no sabrem de què parlar...
Ens prendrem les mans febroses
i caminarem enllà.
Amb el suport de: