Som amics

Som amics, més enllà dels límits
de la pell que ens separa
encara guix i xarranca a peu coix
amb focs de revetlla teixiré ales
quan se't trenquin les sabates.

Som amics, més enllà dels límits
perque tu ets el meu accent
qui em fa pessigolles impertinent
el meu blau intens si s'extingís el vent
bufaría fluixet perque no et faltés.

Som amics més enllà dels límits
si esqueix d'arbre malferit
arran de terra una copa de vi
per a mi sempre dus confeti a les butxaques
lluernes al jardí de casa.

Som amics més enllà dels límits
de la pell que ens separa
gosem escalar cims i teulats
calçats amb llum de vers blanc
cordada d'estels esparsos
brides de magrana i un fanalet, i un fanalet, i un fanalet... som amics.
Amb el suport de: