A la mort dels poetes

A la mort dels poetes
Enterrarem paraules
I plorarem il·lusions,
Rimaran els sospirs
D’una llarga espera,
Acabaran els dubtes
Del maleït futur incert.

Volaran les lletres,
Volarà la vida,
El vent dibuixarà
Un poema trist,
Epitafi d’ombres,
De punts i comes,
El somni d’una nit d’estiu.

A la mort dels poetes
Vestiré de negre:
Serà el dol per mostrar el dolor,
Seran ma vida i el teu color,
Reflexos d’una partida
A l’infinit, a la foscor,
Al més enllà, al cel
Tintat de tul.

A la mort del poeta
Que mor per no veure el demà,
Perquè té por del que passi,
Del que pugui esquinçar.
Perquè la mort no és un dolor tan
Gran si de poesia ha estat la vida.

A la mort dels poetes
Recitaré un vers.
Serà breu, clar, intens,.
Serà adéu i fins llavors,
Serà un gràcies de tot cor,
A la mort, a la mort, a la mort
Dels eterns poetes.

A la mort dels poetes
Enterrarem paraules
I plorarem il·lusions,
Rimaran els sospirs
D’una llarga espera,
Acabaran els dubtes
Del maleït futur incert.

Volaran les lletres,
Volarà la vida,
El vent dibuixarà
Un poema trist,
Epitafi d’ombres,
De punts i comes,
El somni d’una nit d’estiu.
Amb el suport de: