Irène
Ara que ja tot ha acabat,
Que els somnis de grandesa
Són cosa del passat.
Ara que tothom resta mut,
Darrere aquesta reixa
S’enlairarà el meu fum.
Ningú podrà mai esbrinar
El que han vist els meus ulls,
El que han vist els meus ulls.
Ja no queda res del que vaig viure,
Ja no tinc motius per continuar;
Ara sols em queden les paraules i un record
Que guarden la memòria d’aquell ball.
Ja no queda res del que vaig viure,
Ja no tinc motius per continuar;
Comença a esvair-se l’esperança i el futur
No sé si algú em recordarà.
Puc sentir el silenci de la sala;
Jo restava quieta com un mur,
Només les passes de la mare
Trencaven el so de la quietud.
Ara que són tan lluny d’aquí
El ball, la sala, el piano, el ritme de París,
Ara que són tan lluny de mi
La pell, el cos, la vida
S’apaga en un sospir.
Ja no queda res del que vaig viure,
Ja no tinc motius per continuar;
Ara sols em queden les paraules i un record
Que guarden la memòria d’aquell ball.
Ja no queda res del que vaig viure,
Ja no tinc motius per continuar;
Comença a esvair-se l’esperança i el futur
No sé si algú em recordarà.
Ningú podrà mai esbrinar
El que han vist els meus ulls,
El que han vist els meus ulls.
Ningú podrà mai esbrinar
El que han vist els meus ulls,
El que han vist els meus ulls.
Que els somnis de grandesa
Són cosa del passat.
Ara que tothom resta mut,
Darrere aquesta reixa
S’enlairarà el meu fum.
Ningú podrà mai esbrinar
El que han vist els meus ulls,
El que han vist els meus ulls.
Ja no queda res del que vaig viure,
Ja no tinc motius per continuar;
Ara sols em queden les paraules i un record
Que guarden la memòria d’aquell ball.
Ja no queda res del que vaig viure,
Ja no tinc motius per continuar;
Comença a esvair-se l’esperança i el futur
No sé si algú em recordarà.
Puc sentir el silenci de la sala;
Jo restava quieta com un mur,
Només les passes de la mare
Trencaven el so de la quietud.
Ara que són tan lluny d’aquí
El ball, la sala, el piano, el ritme de París,
Ara que són tan lluny de mi
La pell, el cos, la vida
S’apaga en un sospir.
Ja no queda res del que vaig viure,
Ja no tinc motius per continuar;
Ara sols em queden les paraules i un record
Que guarden la memòria d’aquell ball.
Ja no queda res del que vaig viure,
Ja no tinc motius per continuar;
Comença a esvair-se l’esperança i el futur
No sé si algú em recordarà.
Ningú podrà mai esbrinar
El que han vist els meus ulls,
El que han vist els meus ulls.
Ningú podrà mai esbrinar
El que han vist els meus ulls,
El que han vist els meus ulls.
