Massanella

Gloriós rei de la serra
Que a tes faldes tens el món,
Imponent germà segon
Del destronat per la guerra!

Oh gegant, nat de la terra,
Faust cappare del conjunt,
Que lluus a ton capdemunt
L’alt astre rei per corona,
Llum clarosa qui assaona
La sement d’un món fecund!

Mudaràs els teus terrers,
Vells paratges llegendaris,
Mes els teus ossos calcaris
Perviuran per sempre més.

Aguaiten els teus clapers
L’alba de l’eternitat,
Que vest de frondositat
Tos vessants de pedra viva.
Senya ets, muntanya altiva,
De salvatge majestat!

Quan els anys i el temporal
Finin mes edats vetustes
S’alçaran encara augustes
Les crestes dels teus cimals.

Jo te duc, diví penyal,
Enclavat dins el record,
I en venir per negra sort
La calma de les centúries,
Les teves vastes boscúries
Guardaran la meva mort.

Regna, altíssima figura;
Que, fulgent en la claror,
Predomini a l’horitzó
Ta magnànima blaüra.

Viu en mi, ciclòpia altura,
Qui enardeix mon esperit,
Eternal tità adormit,
Colós vestit de nuesa.

Sia’m la teva grandesa
La força que m’omple el pit!
La força que m’omple el pit!
Amb el suport de: