Desterrats
És freda la nit sobre la mar,
Cau el cel rendit de tant plorar
En la resignació
D’aquest lent, lent naufragar.
Suren sobre l’aigua cent vaixells,
Semblen de mentida i de paper;
Són fràgils el destí i la bona sort
Quan res depèn ja d’un mateix.
És tan llarg aquest viatge,
És tan trist aquest moment
Quan saps
De ferides a les mans,
De somriures esbucats…
Que la terra és plena d’homes desterrats.
Ànimes perdudes volten pels carrers,
Aguanten les mirades cegues
Que els fan sentir estrangers;
Ànimes vençudes s’ofeguen lentament,
Darrere cada nombre
S’hi amaga un turment.
És tan llarg aquest viatge,
És tan trist aquest moment
Quan saps
De ferides a les mans,
De somriures esbucats…
Que la terra és plena d’homes desterrats.
De què serveixen les fronteres
Per parar les passes dels humans?
Quin és el nom rere les cares
De tots els éssers desterrats?
Serà llarg aquest viatge,
Que encara no ha acabat,
Serà poca l’esperança
Si la terra és plena d’homes desterrats,
Si la terra és plena d’homes desterrats…
Cau el cel rendit de tant plorar
En la resignació
D’aquest lent, lent naufragar.
Suren sobre l’aigua cent vaixells,
Semblen de mentida i de paper;
Són fràgils el destí i la bona sort
Quan res depèn ja d’un mateix.
És tan llarg aquest viatge,
És tan trist aquest moment
Quan saps
De ferides a les mans,
De somriures esbucats…
Que la terra és plena d’homes desterrats.
Ànimes perdudes volten pels carrers,
Aguanten les mirades cegues
Que els fan sentir estrangers;
Ànimes vençudes s’ofeguen lentament,
Darrere cada nombre
S’hi amaga un turment.
És tan llarg aquest viatge,
És tan trist aquest moment
Quan saps
De ferides a les mans,
De somriures esbucats…
Que la terra és plena d’homes desterrats.
De què serveixen les fronteres
Per parar les passes dels humans?
Quin és el nom rere les cares
De tots els éssers desterrats?
Serà llarg aquest viatge,
Que encara no ha acabat,
Serà poca l’esperança
Si la terra és plena d’homes desterrats,
Si la terra és plena d’homes desterrats…
