Palp, cercant-te en la foscor,
Coixins, llençols i flassades
I només trob les petjades
D’una tèbia calentor,
Testimoni delator
De l’absència de qualcú.
I en sentir el silenci nu
D’una veu que no em respon
M’alç i buid el llit de son
Per tornar-lo a omplir de tu.
Entr a la cuina, adormit.
T’hi trob feinejant d’esquena
I not que el desig m’emplena
I m’encén cada sentit.
Un floc et cau atrevit
Sobre el front i te’l pentines
Entre el mar de turmalines
Fet cabells i serenor
Que reflecteix la claror
Que es filtra entre les cortines.
El gust del coll se’t mixtura
Amb l’olor de cafè amb llet.
Fas un gemec satisfet
Perquè t’envolt la cintura.
L’olla al foc bull i murmura
Que se’n vol tornar a dormir;
I jo prov d’assaborir
Cada alenada que exhales
Fins que et gires i em regales
El primer bes del matí.
El cafè s’ha refredat
I encara plouen besades
I veim aquestes albades
Fer-se quotidianitat.
Ara, així, asserenat,
Veig que gaudim d’un moment
Tan candorós que ja sent,
Mentre tornes a abraçar-me,
El desig de despertar-me
Dins el dematí següent.
Veig que gaudim d’un moment
Tan candorós que ja sent,
Mentre tornes a abraçar-me,
El desig de despertar-me
Dins el dematí següent,
Dins el dematí següent.