Lo meu nom és xeic,
me'l diu un ebrenc
cada vegada que'm saluda.
Lo meu nom és xeic,
eica, yic, xoic, ec...
depén la terra prometuda.
No'm sento perdut
si'm busquen per tu
o'm criden en paraula muda
pero santa veu
la que crida xeic
aludint la meua figura.
Lo meu nom és xeic,
des de'l més loco
al que conserva més cordura
no'm crida pel nom
sinó per un mot
qu'angermana l'arena bruna:
un món d'axprecions
tot ell concentrat
en esta paraula menuda.
Lo meu nom és xeic
me'l diu un ebrenc
cada vegada que'm saluda.