Esbós de xiquet eixint d'escola
Plouen veus enmig d’uns ulls encesos
de futurs i magnòlies en cada atzucac
i ordenen la vida segons una memòria
molt vella que no sap de quin vaixell baixà.
El temps et creix la mirada i el dubte
com un mar que no troba la platja on oblidar
l’impossible camí de tornada a les ribes
d’aquell riu on semblava el matí l’eternitat.
Ixes de nou al carrer i coneixes
més bé les raons de la ràbia i el combat.
De tu ha fet l’esperança tot un poble
que et dóna la paraula i et vol lliure demà.
de futurs i magnòlies en cada atzucac
i ordenen la vida segons una memòria
molt vella que no sap de quin vaixell baixà.
El temps et creix la mirada i el dubte
com un mar que no troba la platja on oblidar
l’impossible camí de tornada a les ribes
d’aquell riu on semblava el matí l’eternitat.
Ixes de nou al carrer i coneixes
més bé les raons de la ràbia i el combat.
De tu ha fet l’esperança tot un poble
que et dóna la paraula i et vol lliure demà.
