Panegíric / Eyfonts terribles
Ell és matí, primavera i pluja
i així llueix, fa dur el fruit i acut per la sequera.
Ell és muntanya, estrella i clarejar,
però no queda quiet, ni recorre la nit ni es consumeix.
Ella és la nit, cara fosca i plena.
Mor i creix i mou la mar i amaga les estrelles.
Ella és ribera, dansa i clarejar,
però no és vent ni foc, no té pluja ni font ni es consumeix.
Clarors de mel, al crepuscle d'ambre
s'han abraçat el Sol, gelós d'amor, la Lluna mora,
remors de seda, perles de petons.
Oh paradís perdut, però beneït de llum, com t'enyorem!
i així llueix, fa dur el fruit i acut per la sequera.
Ell és muntanya, estrella i clarejar,
però no queda quiet, ni recorre la nit ni es consumeix.
Ella és la nit, cara fosca i plena.
Mor i creix i mou la mar i amaga les estrelles.
Ella és ribera, dansa i clarejar,
però no és vent ni foc, no té pluja ni font ni es consumeix.
Clarors de mel, al crepuscle d'ambre
s'han abraçat el Sol, gelós d'amor, la Lluna mora,
remors de seda, perles de petons.
Oh paradís perdut, però beneït de llum, com t'enyorem!
