Amor del bo
De matí en anar a l’hort
passe just pel teu carrer,
et sent cantar i el meu cor
em fa bots com un llebrer
volent escapar del cos.
A ton pare no li agrade
sempre ha dit que un llaurador:
pell colrada, mans ben aspres,
no li collirà la flor.
Però jo no m’acovarde.
L’amor no sap d’oficis ni diners,
és el vent, un riu, el foc, un corcó
que rosega sense fer cas de res.
A tu dona et pica i a mi em cou.
Esta nit, morena clara,
quan la lluna faça el ple,
pujaré a la teua cambra,
serem marit i muller.
la carn vol carn i canta.
Potser no sé escriure versos,
ni parle com advocat,
però sé el camí dels besos,
vés, busca qui t’ha pegat!
ens veurem d’ací nou mesos.
Corre, corre, fuig, ja te tinc, que t’agarre,
corre, corre, fuig, ja te tinc t’he agarrat.
Ai mare de Déu si em vera ma mare!
Ai senyor del cel que estem en pecat!
passe just pel teu carrer,
et sent cantar i el meu cor
em fa bots com un llebrer
volent escapar del cos.
A ton pare no li agrade
sempre ha dit que un llaurador:
pell colrada, mans ben aspres,
no li collirà la flor.
Però jo no m’acovarde.
L’amor no sap d’oficis ni diners,
és el vent, un riu, el foc, un corcó
que rosega sense fer cas de res.
A tu dona et pica i a mi em cou.
Esta nit, morena clara,
quan la lluna faça el ple,
pujaré a la teua cambra,
serem marit i muller.
la carn vol carn i canta.
Potser no sé escriure versos,
ni parle com advocat,
però sé el camí dels besos,
vés, busca qui t’ha pegat!
ens veurem d’ací nou mesos.
Corre, corre, fuig, ja te tinc, que t’agarre,
corre, corre, fuig, ja te tinc t’he agarrat.
Ai mare de Déu si em vera ma mare!
Ai senyor del cel que estem en pecat!
