La dona
T'escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc.
Quantes dones hi dormen,
als meus versos, ah,
per sempre!...
Allunya el braç, deixa'm la mà,
és amb els ulls
que pots ferir-me.
Més nu que el glaç, el teu mirar m'aboca al fons d'un gran abisme.
Allunya el braç, deixa'm la mà.
Doneu‐me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...
Allunya el braç, deixa'm la mà,
és amb els ulls
que pots ferir-me.
Més nu que el glaç, el teu mirar m'aboca al fons d'un gran abisme.
Allunya el braç, deixa'm la mà.
parlo del bes i ja és besar-te un poc.
Quantes dones hi dormen,
als meus versos, ah,
per sempre!...
Allunya el braç, deixa'm la mà,
és amb els ulls
que pots ferir-me.
Més nu que el glaç, el teu mirar m'aboca al fons d'un gran abisme.
Allunya el braç, deixa'm la mà.
Doneu‐me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...
Allunya el braç, deixa'm la mà,
és amb els ulls
que pots ferir-me.
Més nu que el glaç, el teu mirar m'aboca al fons d'un gran abisme.
Allunya el braç, deixa'm la mà.
