Se'ns farà llarg el temps. Jo, a l'aitre costat
de la frontera fosca; tu, dintre de la vida;
esperant que la mort ens digui una mentida:
que, al final del futur, tornarem al passat.
Em trobaràs per casa, plorant en un racó
perquè no et pue tocar, fantasma del desig
d' estar amb tu, inacabable; et seguirà el trepig
de gos del nostre amor, esguerrat, mort de por,
i se t'ajaurà ais peus, mirant-te amb els meus ulls,
que ja no et podran veure; tu li faràs carícies
amb la teva mà jove del temps de les delícies
i arnb la mà trista i sala que passarà aquests fulls.
L'amor et lleparà les ombres de la cara,
tindrà gust de saliva, de carn i flor de sal
la llengua de records del quiet animal,
i jo t'abraçaré amb els meus braços d'ara.
Ens adormirem j unts al llit de l' enyorança
i a la teva carn viva, impacients, cansats
de ser en mans diferents. Arnb dits carbonitzats,
agafaré la rnà de la teva esperança...
Vindràs com llum negra i blanca, impossible,
com si fossis la lluna del país dels difunts,
i els meus ossos sabran que tornem a estar junts,
i ja no tindran fred en el seu clot horrible.