No et despertis encara, que la llum
no us separi les boques; com el fum,
entra en els seus pulmons, tanca-li els ulls,
que juguin més els dits amb seda i rulls;
respira-la, sacia’t de miracle,
i que l’aire calent sigui l’obstacle
que trobin l’abraçada i la carícia;
acostat amb la llengua a la delícia,
llisca per la rosada pell de l’alba,
llepa la vida estesa, xucla, salva
el segle dels instants; aneu profunds
a acabar el vers de carn que escriviu junts.