Els ametllers
Cada hivern ens regalen la bellesa més clara,
la fèrtil, fugissera bellesa que no espanta,
i són com una neu, una neu perfumada
que no gosen les mans separar de la branca.
Quan reneixen els freds, les boires, i la nit
devora amb baves negres el dia acovardit,
els ametllers estenen sota el gebre els seus dits
com esquelets de fusta i ossos de santcrist.
Redimiran la llum amb les seves flors blanques,
el seu perfum de cel esborrarà els miasmes
tenebrosos de l’aire. I l’ametlla amagada
acabarà la flor, convertint-la en miracle.
la fèrtil, fugissera bellesa que no espanta,
i són com una neu, una neu perfumada
que no gosen les mans separar de la branca.
Quan reneixen els freds, les boires, i la nit
devora amb baves negres el dia acovardit,
els ametllers estenen sota el gebre els seus dits
com esquelets de fusta i ossos de santcrist.
Redimiran la llum amb les seves flors blanques,
el seu perfum de cel esborrarà els miasmes
tenebrosos de l’aire. I l’ametlla amagada
acabarà la flor, convertint-la en miracle.
