Enyorança
Lluny de la meva mar, perfumades paraules
em retornen l’olor de les onades;
flors d’escuma salada que duren un instant
i esclaten i es desfan, però no moriran.
La tarda, desmaiant-se en les crestes dels arbres,
banya d’or fugitiu les fulles altes,
i recordo el crepuscle de la platja, el minvant
de la mar que s’adorm bategant, bategant.
I quan el jardí d’ara se’m torna un jardí d’ombres
i la humitat fecunda escampa tot l’aroma,
jo somio el meu fosc i estèril arenal
i la nocturna mar que no ens farà cap mal.
em retornen l’olor de les onades;
flors d’escuma salada que duren un instant
i esclaten i es desfan, però no moriran.
La tarda, desmaiant-se en les crestes dels arbres,
banya d’or fugitiu les fulles altes,
i recordo el crepuscle de la platja, el minvant
de la mar que s’adorm bategant, bategant.
I quan el jardí d’ara se’m torna un jardí d’ombres
i la humitat fecunda escampa tot l’aroma,
jo somio el meu fosc i estèril arenal
i la nocturna mar que no ens farà cap mal.
