Mirant la mar del Delta

Descansaran els ulls mirant la mar,
i no hi veuran la mort ni l’infinit;
la mar inacabable ens obre un llit:
ajeu-hi la mirada, busca el rar

plaer de no esperar ni lamentar,
flota sobre l’onada indiferent
convertint-te en escuma, sal i vent,
mentre es dessagna el dia que se’n va.

No miris més les coses que no vols;
dóna els ulls a la mar consoladora,
com si fos una música que es veu.

Contempla la divina mar i creu
en la sort de saber quedar-nos sols
fins que la vida nostra ens enamora.
Amb el suport de: