Nits de cristall

Un camí de silenci acompanyà el corsari.
No sents aquest soroll?

Pensa, pensa: aquest vent... Pensa aquest vent i oblida'm!
El foc del malefici ha il·luminat la nit.
El vent, sota la porta, desfulla amants erràtics.
Els pensaments llangueixen sobre els sospirs de l'aigua.

-Oh torna, torna, torna! Torna aviat i parla'm!
No veus la meua estirp isolada i deserta?
Oh torna, torna, torna! Torna i parla'm com sempre!
Som fills del desamor del vent que ara es desperta.

Recorde que els teus ulls eren perles i flames.
No recordes el vent? No recordes la casa?
La pluja no vindrà, enguany, si no plorem.
Mestre Foll dels Grans Mots, allibereu la calma!

Oh vella i clara terra cisellada en cristall!
recerques la revenja en l'erm de la saviesa,
però no hi ha valor, només racons i llàgrimes.

-Transmuta-ho tot! Transmuta-ho!
Transhumana! Organitza!

S'han capgirat les cartes, els jocs i els jugadors.
Si podeu, algun dia, canteu-nos tres cançons
i obriu totes les portes!
Amb el suport de: