Tot sembla ben senzill / M'he anat perdent
TOT SEMBLA BEN SENZILL
Tot sembla ben senzill. Quatre parets
fan una casa. Un home i una dona,
un fill. Una taula, quatre cadires,
i un llit per a dormir, néixer, morir.
Tot sembla tan senzill, si fos així!
M'HE ANAT PERDENT
M'he anat perdent
a poc a poc.
Ja no em conec
les mans, els peus.
Visc en una casa
de tants anys
com si, sense voler,
s'hagués desprès de mi.
I jo fos un fantasma,
arribat de lluny,
que no s'hi mogués
amb placidesa.
Em rodegen plantes
i flors; roses vermelles
com sang i les fulles verdes
i lluents de les camèlies.
I el record vivíssim
dels teus llavis
damunt la pell.
I em pregunto
Si aquesta casa
on em trobo i aquests
ulls amb què m'ho miro tot,
són meus.
Tot sembla ben senzill. Quatre parets
fan una casa. Un home i una dona,
un fill. Una taula, quatre cadires,
i un llit per a dormir, néixer, morir.
Tot sembla tan senzill, si fos així!
M'HE ANAT PERDENT
M'he anat perdent
a poc a poc.
Ja no em conec
les mans, els peus.
Visc en una casa
de tants anys
com si, sense voler,
s'hagués desprès de mi.
I jo fos un fantasma,
arribat de lluny,
que no s'hi mogués
amb placidesa.
Em rodegen plantes
i flors; roses vermelles
com sang i les fulles verdes
i lluents de les camèlies.
I el record vivíssim
dels teus llavis
damunt la pell.
I em pregunto
Si aquesta casa
on em trobo i aquests
ulls amb què m'ho miro tot,
són meus.
