Capvespre a Samos
No l'oblidaré mai, aquest capvespre a Samos.
Un cel de pura sang, com un poltre ferest
crida foll de desig i incendia la mar,
abans d'un blau en pau, en aquesta badia.
Els vaixells amarrats, amb gemecs de silenci
dansen talment un cor que somia l'amor.
Quina olor de gesmils i dompedros en zel
ompli vells carrerons de pedra i de salnitre.
On el dolç moscatell de fes vinyes de Samos?
On el temple caigut de la mare del Foc?
Mai no podré oblidar aquesta entrada a Samos
amb el blanc de ta calç I el roig de les teulades
i l'horitzó oferint-se com magrana madura
o la síndria fresca al paladar del nàufrag.
La terra és sempre terra; ametlers i oliveres,
flguerals i xiprers, canyars i xops cantaires,
per barrancs i clotades on el vent mai no arriba
i fa flor e! baladre i fa goig fa xitxarra.
Entre la llum i l'ombra, com són fets els humans,
aquest capvespre a Samos que no oblidaré mai.
Un cel de pura sang, com un poltre ferest
crida foll de desig i incendia la mar,
abans d'un blau en pau, en aquesta badia.
Els vaixells amarrats, amb gemecs de silenci
dansen talment un cor que somia l'amor.
Quina olor de gesmils i dompedros en zel
ompli vells carrerons de pedra i de salnitre.
On el dolç moscatell de fes vinyes de Samos?
On el temple caigut de la mare del Foc?
Mai no podré oblidar aquesta entrada a Samos
amb el blanc de ta calç I el roig de les teulades
i l'horitzó oferint-se com magrana madura
o la síndria fresca al paladar del nàufrag.
La terra és sempre terra; ametlers i oliveres,
flguerals i xiprers, canyars i xops cantaires,
per barrancs i clotades on el vent mai no arriba
i fa flor e! baladre i fa goig fa xitxarra.
Entre la llum i l'ombra, com són fets els humans,
aquest capvespre a Samos que no oblidaré mai.
