Al vaixell cap a Siros
Quin goig antic, déu meu,
badar una magrana
despullar-la de vels
i menjar-se, gra a gra,
tot el sol de l'Egeu.
Quin plaer fresc, amics,
a la vora del mar
esmorzar pa i raïm
sentint el cant d'un gall
que saluda el matí.
Quin somni bru, poetes,
trobar un àngel bell
a la platja en capvespre
que una figa de pala
et pela amb un coltell.
Quin delit fosc, senyor,
des d'un marge collir
un codony de cotó
i, acaronant-lo nu,
mossegar-li ei peçó.
Quin goig de déus,
aquest d'imitar en Carner
amb vaixell per l'Egeu.
badar una magrana
despullar-la de vels
i menjar-se, gra a gra,
tot el sol de l'Egeu.
Quin plaer fresc, amics,
a la vora del mar
esmorzar pa i raïm
sentint el cant d'un gall
que saluda el matí.
Quin somni bru, poetes,
trobar un àngel bell
a la platja en capvespre
que una figa de pala
et pela amb un coltell.
Quin delit fosc, senyor,
des d'un marge collir
un codony de cotó
i, acaronant-lo nu,
mossegar-li ei peçó.
Quin goig de déus,
aquest d'imitar en Carner
amb vaixell per l'Egeu.
