Cançó
"Ànima del meu cos,
cos de la meva ànima,
el dia que em deixares
vaig quedar-me tot sol.
Vaig aprendre que perdre't
era perdre'm per sempre."
La cançó l'entonava un mariner
en una taverna del portel de Proixida;
"Cos de la mena ànima,
ànima del meu cos,
ara t'espere encara
com aquel! dia, sol.
Vaig aprendre que perdre't
era perdre'm per sempre."
Ell, al voltant d'una taula de marbre,
mirava la mar a través d'una copa.
Jo el mirava a ell, atent a la cobla.
En silenci, com s'escolta l'oracle.
cos de la meva ànima,
el dia que em deixares
vaig quedar-me tot sol.
Vaig aprendre que perdre't
era perdre'm per sempre."
La cançó l'entonava un mariner
en una taverna del portel de Proixida;
"Cos de la mena ànima,
ànima del meu cos,
ara t'espere encara
com aquel! dia, sol.
Vaig aprendre que perdre't
era perdre'm per sempre."
Ell, al voltant d'una taula de marbre,
mirava la mar a través d'una copa.
Jo el mirava a ell, atent a la cobla.
En silenci, com s'escolta l'oracle.
