Epístola o cançó a l'espera de música
Toca'm, amor, la porta.
Com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Toca'm la porta amor.
No t'espanten els lladrucs de la por.
Jo t'espere
com només ho saps tu..., em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?
Una altra volta a! menys, una només
si vols, una carícia,
una paraula, veure't,
sentir-te respirar ai meu costat
com un foc. Somriure amb tu, escoltar
el desig arrugant els llençols del silenci,
dintre la música del temps,
l'harmonia dels núvols al fons de ia finestra,
els teus llavis, amor, els teus llavis,
una font, una sènia, una fira de goig.
I les mans
i cançons i deler i un contacte de roba,
perfum lleuger que desperta,
un ventijoi d'estiu només, a penes
si un preludi d'inici al tacte de les pells.
Bé saps tu com t'estime, amor amic amat,
criatura del somni, dolcíssima ficció.
La ment atenta tota per sentir-te
a la vora, escoltar els teus mots,
espill preciós d'estima.
Toca'm, amor, la porta. Toca'm.
Tot el gaudi del món t'espera entre els meus braços.
Vine.
A l'hora, dia instant o vida que em demanes.
Potser no saps, amor,
amb quina urgència et faig aquesta crida.
T'espere.
Toca'm.
Vine.
Abraça'm.
Com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Toca'm la porta amor.
No t'espanten els lladrucs de la por.
Jo t'espere
com només ho saps tu..., em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?
Una altra volta a! menys, una només
si vols, una carícia,
una paraula, veure't,
sentir-te respirar ai meu costat
com un foc. Somriure amb tu, escoltar
el desig arrugant els llençols del silenci,
dintre la música del temps,
l'harmonia dels núvols al fons de ia finestra,
els teus llavis, amor, els teus llavis,
una font, una sènia, una fira de goig.
I les mans
i cançons i deler i un contacte de roba,
perfum lleuger que desperta,
un ventijoi d'estiu només, a penes
si un preludi d'inici al tacte de les pells.
Bé saps tu com t'estime, amor amic amat,
criatura del somni, dolcíssima ficció.
La ment atenta tota per sentir-te
a la vora, escoltar els teus mots,
espill preciós d'estima.
Toca'm, amor, la porta. Toca'm.
Tot el gaudi del món t'espera entre els meus braços.
Vine.
A l'hora, dia instant o vida que em demanes.
Potser no saps, amor,
amb quina urgència et faig aquesta crida.
T'espere.
Toca'm.
Vine.
Abraça'm.
