Senyor, València Us crida. Acudiu, acudiu.
Rescateu-la de pressa dels tirans de la creu.
Reuniu cavallers i cavalls, gran guerrer,
i salveu-la de la seua desgràcia, si podeu.
València, València! Cada volta que et recorde
els ulls em ploren sang i no aigua.
Com tomar a les valls i ais verds turons
que tant d'hivern com d'estiu van mudats de primavera!
Quant agradable que era, ajaure's en certs ombralls
i, aleshores fer la sesta..., els desi-tjos acomplerts!
Per mon pare! Salveu aquelles escoles
on ara l'Alcorà és una ruïna. Salveu els llocs
on la crida a l'oració ha emmudit entre campanes.
No vull. No puc. No vull ni puc acabar de creure
Que aquella gent de foc s'estiga a l'ombra del paradís.