Instant

Hi ha instants, breus i càlids,
en què una lucidesa transparent
com ei vidre de l'aire,
et clavilla ía pell i les cèl·lules
amb carícies de música,
aigua tèbia i sagnant.

Pensaments com cristalls
reflecteixen la història o l'oblit,
et sents viu fins i tot a les ungles
i un trencament harmònic
somou d'onades la tempesta
l'ocult oceà de les venes.

Cingles de sensacions envaeixen el cos.
Te'n vas. Lluny enllà de tu.
Embolcallat de boires,
talment estranya nau,
travesses espais lliures,
territoris del goig.

Instant. Música, Abaixes.
Et veus abocat sobre els signes,
espectador d'una ànsia enamorada:
ei gest, àvid i nu, de l'escriptura:
de tempesta ei misteriós jardí de les paraules.

Un fresc soroll de records
caient en les mans d'un nen
que té set i vol beure.
Aquest deler el deixe a la memòria
de vosaltres, companys de vetles i revetles.
Amb el suport de: