En acabant l'orgia
Enjorn, ressec, mig adormit, desfet;
el coll brut de blaures a bon preu,
espera un autobús que el duga lluny.
La tirera de xops de l'avinguda,
erma remor de paratges d'oblit,
uns pocs núvols grisencs corcats de pluja.
Novembre és el temps dels primers gels,
les ànimes anònimes, les flors descolorides.
Ja pot el calendari dir la gran parida, ja!
Fins i tot les paraules s'envolen per novembre.
No com les oronelles becquerianes, ni els diumenges
de plom de Jules Laforge; que no és això.
No és tampoc la fosca abraçada de Paul Anka,
ni l'amargor melosa del "piove" de Modugno,
ni les neus ensucrades de cap París plorós.
D'una finestra, insomne, àvids els ulls de sol,
aguaita la parada un home. Velles cançons:
fados, milongues, havaneres, tangos i boleros.
Quins sons ajardinats amb sentor de vi agre!
Pelis nues com serpents! El fum de les carícies!
Al tocadiscs, encara, primitius instruments de ia nit.
I a l'horítzò, esborrant-se, terrats amb roba estesa.
el coll brut de blaures a bon preu,
espera un autobús que el duga lluny.
La tirera de xops de l'avinguda,
erma remor de paratges d'oblit,
uns pocs núvols grisencs corcats de pluja.
Novembre és el temps dels primers gels,
les ànimes anònimes, les flors descolorides.
Ja pot el calendari dir la gran parida, ja!
Fins i tot les paraules s'envolen per novembre.
No com les oronelles becquerianes, ni els diumenges
de plom de Jules Laforge; que no és això.
No és tampoc la fosca abraçada de Paul Anka,
ni l'amargor melosa del "piove" de Modugno,
ni les neus ensucrades de cap París plorós.
D'una finestra, insomne, àvids els ulls de sol,
aguaita la parada un home. Velles cançons:
fados, milongues, havaneres, tangos i boleros.
Quins sons ajardinats amb sentor de vi agre!
Pelis nues com serpents! El fum de les carícies!
Al tocadiscs, encara, primitius instruments de ia nit.
I a l'horítzò, esborrant-se, terrats amb roba estesa.
