Rellegint un calaix
El meu passat, tan fràgil com joguina de fira.
I, tanmateix, no és meu, és d'un infant
que em mira amb ulls altius, pantalons curts,
un somriure de príncep que agenolla vassalls,
des d'un dia groguenc, joiós, a una fotografia.
Parets,
parets de fleten pols,
prohibides, d'una blancor altíssima,
coronades de vidres trencats
i un gesmiler abocant-se
des de lluny, com la neu, inassolible.
Quina fal·làcia creure'ns
que som u i el mateix;
tu, amb l'esguard insolent de la infantesa,
jo, sols cert dels meus dubtes;
tu, amb un llaç blau marí;
jo, amb la nit dins dels ulls i esperant l'alba.
I, tanmateix, no és meu, és d'un infant
que em mira amb ulls altius, pantalons curts,
un somriure de príncep que agenolla vassalls,
des d'un dia groguenc, joiós, a una fotografia.
Parets,
parets de fleten pols,
prohibides, d'una blancor altíssima,
coronades de vidres trencats
i un gesmiler abocant-se
des de lluny, com la neu, inassolible.
Quina fal·làcia creure'ns
que som u i el mateix;
tu, amb l'esguard insolent de la infantesa,
jo, sols cert dels meus dubtes;
tu, amb un llaç blau marí;
jo, amb la nit dins dels ulls i esperant l'alba.
