Pesada i lenta la nit s'estén,
no existeix ja el crepuscle.
La remor de la fosca s'ha fet més forta
i jo aquí sense tu.
Sense tu es tanquen les finestres,
tots els dies i les vides.
No em queden racons sense ferir,
no t'arrib a tocar amb els dits.
Deixa'm veure què has escrit,
només vull veure el meu destí.
I ara és el meu cor qui sent
massa cops, tots a contratemps.
I no sap ni sabrà mai endevinar
el teu nom,
en aquest silenci.